Sant Joan Baptista de Vilademuls és una l'església parroquial de Vilademuls (Pla de l'Estany) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. S'hi venera sant Joan Baptista, però no en la festivitat del seu naixement (24 de juny) sinó en la del seu martiri o degollació (29 d'agost).
Sant Martí de Llampaies és una església romànica de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del petit nucli urbà de la població de Llampaies, en un pujol elevat situat al bell mig del terme, dominant la resta de construccions.
Santa Magdalena de Vilajoan és un edifici religiós del poble de Vilajoan (municipi de Garrigàs (Alt Empordà)) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Sadurní d'Arenys d'Empordà és un edifici religiós d'Arenys d'Empordà (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Sant Esteve de Guialbes està situat al poble del mateix nom (Sant Esteve de Guialbes) del municipi de Vilademuls, damunt d'un petit pujol anomenat antigament Puig Blanquer.
Sant Mer i Sant Celdoni o Sant Medir de Romanyà és l'església parroquial de Romanyà d'Empordà veïnat del municipi de Pontós (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Bartomeu és una església parroquial al nucli urbà de la població de Camallera, a la part de ponent del terme, amb la façana principal orientada a la plaça Feliu. És una església d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana.
Sant Martí de la Móra és una església situada a tramuntana del nucli urbà de Viladasens (Gironès), al costat mateix del camí que porta al mas de la Mora. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
L'església de Sant Marçal de la Quarantella, edificada al cim d'un serrat, es troba al llogarret del mateix nom, un conjunt de masies escampades en un territori de turons baixos, valls petites i fondalades, a la capçalera del riu Siriana.
Sant Sebastià de Camallera és una petita església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada dins del nucli urbà de la població de Camallera, a la part de migdia del terme, integrada dins l'entramat urbà del veïnat de Sant Sebastià.
L'església parroquial de Sant Vicenç de Viladasens és situada al centre de la població de Viladasens a l'esquerra de la riera de Cinyana. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Eugènia de Saus és una església de Saus, Camallera i Llampaies (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Està situada dins del nucli urbà de la població de Saus, a la part nord - est del terme, dalt d'un pujol elevat que domina tota la xarxa urbana.
Sant Martí de Fellines és una església romànica del veïnat de Fellines, al municipi de Viladasens (Gironès). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Santa Maria d'Ermedàs és una obra del poble d'Ermedàs, al municipi de Garrigàs (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Eulàlia de Palau és una església romànica de Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L’església de Sant Pere de Juïgues, de l’antic lloc de Juïgues, únic topònim alt-medieval d’aquestes comarques que indica un establiment de població jueva, es troba a l’entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls, al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.
Sant Maurici de Sant Mori és una església parroquial al nucli antic de la població de Sant Mori (Alt Empordà) al bell mig del terme i davant la plaça de l’Església, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’església parroquial de Sant Maurici apareix ja esmentada documentalment des del segle xiii, encara que l’actual temple va ser bastit durant el segle xviii.
Sant Esteve és una església al veïnat de Canelles al terme municipal de Navata (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Mateu és una església al veïnat homònim al terme de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una petita capella de planta rectangular acabada en un absis semicircular, a nivell més baix, a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula.
Santa Caterina d'Espasens, antigament coneguda Santa Maria, és una església romànica del veïnat d'Espasens, al poble de Vilavenut, municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Feliu de Diana es troba al veïnat de Diana, situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a una dos quilòmetres d'aquesta població.
Sant Mateu de Valldevià és un edifici religiós ubicat al nucli de Valldevià, del municipi de Vilopriu, al Baix Empordà, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Ermita de Sant Sebastià és una església del municipi de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Llorenç de Perles és una capella romànica ubicada al veïnat de Perles, a prop del poble de Vilafreser, dins del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany). La capella conserva la porta d'entrada i l'absis exterior del segle XII. Es troba al darrere de la casa de can Pagès.
Sant Sadurní de Vilavenut és una església amb elements romànics i barrocs del poble de Vilavenut, al municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pequeña iglesia románica del siglo XII que presenta un aparejo regular de cantería regular, una nave longitudinal rematada por un ábside semicircular liso y un campanario de espadaña de dos vanos transformado posteriormente en torre cuadrangular.
Monasterio de Santa María es bien de interés cultural (RI-51-0004326). Se localiza en Cerviá de Ter, provincia de Girona, y figura protegido como monumento del patrimonio histórico español (RI-51-0004326).
Sant Genís és l’església parroquial de Cervià de Ter (Gironès) datada del XI apareix citada en l’acta de fundació del monestir de Cervià de Ter. Té una inscripció gravada en el frontó de la porta que revela el seu origen reculat i que diu així: "Esta parroquial iglesia es tant antiga que no se ha trobat nota alguna de la fundació, si sols se troba era ja edificada en lo dilluns St. del any 1750 y la pressent posada, die 1 juny de 1764". De la construcció primitiva hi ha restes en el sector meridional de l’edifici. L’actual correspon al segle xviii. L’any 1936 fou incendiada i s’esfondrà la volta.
L'Església de Sant Jordi Desvalls és una església barroca de Sant Jordi Desvalls (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Julià i Santa Basilissa és l'església parroquial del nucli històric del poble d'Ordis inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Tomàs de Fluvià és una església romànica del nucli de Sant Tomàs de Fluvià, municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà). Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Ruinas de una estratégica fortificación medieval del siglo XI de las que subsisten los potentes cimientos de la torre del homenaje de planta circular y tramos dispersos de la muralla perimetral de mampostería basta.
L'església parroquial de Sant Esteve de Sords és situada al costat esquerre del Terri, formant amb el comunidor, la rectoria i alguna casa més un conjunt esglaonat sobre el riu. La resta de cases del poblet de Sords són masies disseminades.
L'església parroquial de Sant Cugat de Ravós del Terri es troba a Ravós del Terri, en un petit turonet al marge dret del riu Terri, inclosa dins el recinte del castell de Ravós.
Sant Sadurní de Garrigoles es troba al bell mig de les masies que formen el poble de Garrigoles. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català.
L'església parroquial de Sant Joan Baptista de Borgonyà és el centre del veïnat de Borgonyà, situat sobre un turonet, a la vora esquerra del riu Terri, dins el municipi de Cornellà de Terri.
Sant Feliu de Fontcoberta és una obra amb elements romànics i renaixentistes de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Santuari de la Fontsanta també dit Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta és un edifici religiós al municipi de Jafre (Baix Empordà) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Molt a prop hi ha la Font Santa de Jafre, inventariada de manera independent.
Santa Llogaia és una església parroquial al nucli de Santa Llogaia d'Àlguema (l'Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cebrià d'Esponellà és una església amb elements romànics i gòtics del poble d'Esponellà (Pla de l'Estany). Té la protecció de Bé cultural d'interès local.
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba a Crespià (Pla de l'Estany), municipi situat a cada banda de la riera del mateix nom, just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Sant Iscle i Santa Victòria és una església romànica al veïnat rural de Centenys del municipi obra d'Esponellà (el Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local.
Mare de Déu de la Font de Fontcoberta és una obra de Fontcoberta (Pla de l'Estany) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una capella situada en una fondalada, al sud de Fontcoberta en el veïnat de la Farrés, a la capçalera de la riera del Garrumbert.
Sant Cebrià de Torroella és un edifici religiós del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Feliu de la Garriga és una església al terme de Viladamat (l'Alt Empordà). Està situada al sud del terme, al peu del Puig Segalar, s'hi accedeix des del nucli urbà, des de Palau Borrell i des d'un camí que neix a la carretera C-31.
La Mare de Déu de l'Esperança de Ferreres és una església de Ferreres, al municipi de Flaçà (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera.
Sant Esteve de Marenyà és una església al nucli de Marenyà del municipi de la Tallada d'Empordà, protegida com a bé cultural d'interès local. L'església de Sant Esteve està situada a la part més elevada del nucli de Marenyà.
El santuari de Santa Maria de l'Om és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. És un temple situat al nord-oest del petit nucli de Pelacalç, a llevant del municipi de Ventalló al qual pertany.
Sant Grau és un santuari a uns 2km a l'oest del poble d'Albons, a la serra del seu nom, prop de la font de la Merla. A més de Sant Grau s'hi veneren Sant Roc i Sant Sebastià.
Santa Eugènia de Saldet és una església de Ventalló (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada dins del petit nucli de Saldet, a l'extrem nord-est del municipi de Ventalló al qual pertany, tot i que força és proper a la població de l'Armentera.
Sant Martí de Riudellots de la Creu és la vella església parroquial del poble de Riudellots de la Creu, de cases disseminades, agregat al municipi de Palol de Revardit. És dedicada a Sant Martí.
L'església parroquial de Sant Miquel de Palol de Revardit és dins el conjunt format pel castell, aquesta església romànica i restes d'una muralla circular que constituïren el primitiu nucli d'un recinte medieval dels s. XII-XIV. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Monumental templo románico fortificado del siglo XII construido con bloques de granito regular que cuenta con una nave con bóveda de cañón apuntada, un ábside semicircular y un coronamiento superior de muros con aspilleras defensivas y matacanes.
L'església de Sant Joan és un edifici religiós del municipi de Foixà (Baix Empordà). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Cristòfol d'Usall és una església romànica de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Templo de origen románico modificado en época gótico-renacentista que mantiene de su fábrica primitiva una nave longitudinal ejecutada en cantería y destaca por su portalada adintelada de piedra moldurada bajo una torre-campanario cuadrangular.
L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
Edificio religioso de traza barroca clasicista construido en el siglo XVIII que muestra una planta de nave única con capillas laterales, portalada moldurada de piedra local y un campanario de torre de sección cuadrangular.
Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles xvii i xviii al terme municipal de Sant Julià de Ramis a la comarca del Gironès protegida com a bé cultural d’interès local. L’antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d’una serra en l’antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L’església és situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l’Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri.
Sant Vicenç de les Roquetes és una capella romànica protegida com a bé cultural d'interès local al terme municipal de Sant Julià de Ramis (el Gironès). Establerta com a canònica agustiniana al segle xii passà a ser usada com a masia.
Sant Martí del Far és una església romànica al municipi del Far d'Empordà, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. És al capdamunt del turó que presideix el poble, d'on radica el nom del Far.
Santa Maria de Porqueres és una església romànica situada al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Sant Andreu de Serinyà és una església romànica del municipi de Serinyà, a la comarca del Pla de l'Estany. És l'església parroquial i es troba al mig del nucli de Serinyà, al mig d'una àmplia plaça.
Antiguo cenobio agustiniano del siglo XII del que destaca su monumental iglesia románica de planta basilical con tres naves cubiertas por bóvedas de cañón y una espectacular portada occidental de seis arquivoltas en degradación con capiteles historiados tallados en piedra caliza regular.
Impresionante desfiladero donde el río Ter corta la montaña calcárea con el yacimiento ibéricoromano integrado [4.11]. Cómo llegar: Explanada de los restos arqueológicos de la fortaleza de San Julián en la cumbre [4.11]. 📍 Provincia: Gerona (Girona).
Santa Maria és una església parroquial al veïnat de la Sala al terme de Foixà (el Baix Empordà). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'Església parroquial de Sant Pere és una església que està situada al poble de Sant Pere Pescador a la comarca de l'Alt Empordà. Està situada a l'interior de l'antic recinte fortificat de la vila, davant la plaça de l'Església.
Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, dedicada a Sant Martí, al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local.
Capella de Sant Sebastià és un edifici religiós del municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Andreu és una església romànica dels segles xi i xii, si bé conserva mostres d'estructura posterior, al veïnat de Pedrinyà (la Pera), Baix Empordà.
Sant Julià i Santa Basilissa de Fortià és una església del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Santa Reparada és una petita capella protegida com a bé cultural d’interès local al veïnat de Cinc Claus, al bell mig de l’esplanada que es forma entre els masos Piferrer, Sastre i Concas a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli antic de la població de l’Escala. Bastida durant l’antiguitat tardana o l’Alta Edat Mitjana ha estat a bastament reformada.
L'església de Sant Miquel Sesvinyes és emplaçada en plena serra de la Boscarra al veïnat de Casals, a la part central del terme de Serinyà, a poc més d'un km. al sud-oest del nucli de Serinyà, sobre un petit turó i presidint el veïnat que és de cases disperses.
El Santuari de Nostra Senyora de Vida o Ermita de la Mare de Déu de Vida és un edifici religiós reconstruït el segle xvii i situat al municipi de Cistella (Alt Empordà). És una ermita situada dalt d’un turó situat a uns dos quilòmetres al nord-est del nucli de Cistella, al cim d’un turó cobert d’olivars, des d’on es gaudeix d’una àmplia vista a ponent del poble de Cistella i de bona part de la plana empordanesa. L’edifici forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al santuari se celebren anualment aplecs al desembre i el Dilluns de Pasqua.
Sant Salvador de Coquells és una església romànica del segle xi al nord-oest del municipi de Vilanant (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És a uns 3 km de la població, en un bosc de pins i alzines.
Sant Vicenç és una església parroquial al nucli de Rupià (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred.
Tramo del PR-195, sendero de pequeño recorrido homologado por la FEDME. El recorrido completo suma 3 etapas y 33 km. Dificultad: de moderada a alta según la etapa.
